Port mitic del tour de France, pràcticament present en totes les edicions. El vaix pujar per costat de Gillestre, per mi es el costat mes mitic, tot hi que dels 32 km , els primers 15 no em van agradar gaire, amb túnels i algun tram de carretera en obres. Quan s’arriba a la cruïlla prop del CHATEAU QUEIRAS, comença la part mes bonica, hi ha unes llarges rectes que es fan duríssimes, sobre tot en un dia de forta calor i a la una del migdia , les màximes arriben al 15%, al arribar al paratge nomenat la CASE DESERTE, una petita baixada permet refrigerar el “ motor” , paisatge “lunar” vist tantes vegades per TV. Al passar davant de les plaques que recorden a FAUSTO COPPI, i LOUISON BOBET, vaig emocionar-me, no cal dir que gaudia de totes i cadascuna de les pedalades que em quedaven fins al cim, cada cop mes proper.
FOTOS DEL COL D'IZOARD.
